Aquesta pàgina ha estat revisada.
Del lluny horisont;
Dels fochs que despertan
Las sombras dels tronchs
Qu' en llit d' herba humida
Dormian tantost.
Ballau donchs, ninetas,
De ma gayta al so
Y al so melancólich
Del trist fluviol,
Pus ja las campanas
Ab gays saltirons,
Com noyas que jugan
Brincant entre flors,
Saludan alegres
Desde llurs balcons,
Ab llenguas de bronse
La posta del sol.
Juny de 1839.
