Aquesta pàgina ha estat revisada.
No t' pesaren los dias de tenebras
En que feres la trista travesía
Per eix mar de dolor,
Com no li pesa al pelegrí lo viatje
Ab sos perills, quant de adorar llú 'l dia
La tomba del Senyor?
¡Felís cega! ella passà
En nit eterna 'l camí
D' eixa vida,
Y de sas flors sens' gosà',
De llurs espinas sentí
La ferida.
Mes ara 'n trono d' estrellas
Al costat del Criador
Assentada,
Veu las lluminarias bellas
Que omplan lo cel com pols d' or,
Extasiada.
Y ángel de llum la que un dia
Fou en eixa vall de dol
Pobre cega,
Pels qui ja may quant vivia
Li negaren un consol
A Deu prega.
Maig de 1840.
