Qu' en eixa vall de dol y de amargura
Sos jorns contat hauria per sas penas,
Sos minuts per dolors,
Sens' portar á sos llabis de ternura
May la daurada copa, sens' trovarne
Sens' espinas las flors.
¡Ah! No es cert, ó cegueta, que al obrirse
Per' tu del cel ab santa melodía
Las portas de cristall,
Y al banyarte en lo mar de l' armonía,
Com se banya lo cisne en l' aygua clara
Que li fa de mirall;
Ni volgueres los ulls al mon tornarne,
A eix trist mon que navega en un mar d' ayre,
Com una immensa nau,
Com dels prats y dels monts se olvida l' áliga
De fit á fit al sol al contemplarne
D' ayre en son trono blau?
¡Ah! ¿no es cert que al obrir los ulls, ó nina,
A la llum que 's despren com saltant de aygua
Del trono del Immens,
De aquella llum que als astres il-lumina,
Y en la qual roda 'l sol, com una espurna
Entre núvols d’encens,
Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/79
Aquesta pàgina ha estat revisada.
