Aquesta pàgina ha estat revisada.
Y coneixerla, ¡oh dolor!
Sols per lo amor ab que diu:
«!Pobre filla!»
Com á un clavell per l' olor,
Y no pel color mes viu
Ab que brilla!
Quant trist deu esser sentir
Los purs raigs del sol lliscar
Per la vista,
Quant com un rey ix del mar,
Entre núvols de safir
Y amatista;
Sens' veurer son cércol d' or
Resplandent, com la corona
Dels fahels,
Ni son trono de color,
Sos raigs que lluen en l' ona
Com estels!...
Benehít sia Deu, pus l' ha sentada
En cadira d' estrellas prop son trono
Entre 'ls ángels del cel!
j Pus al cel, nina encara,l' ha pujada
Y ha transformat en llum la sua ceguera,
Sos plors en cants de mel!
