Aquesta pàgina ha estat revisada.
Era hermosa com la lluna;
Trista com ella vivia
La cegueta:
¡Si al manco hagues algun dia
Pogut dar al mon sols una
Miradeta!
Si al manco per un moment
De sos ulls, ¡ay! apartant
Lo espés vel,
Un ángel sant, esplendent
Li haguesseu posat devant,
Deu del cel!
Hauria eixa visió pura
Omplert d' una llum suau
Sa nit llarga,
Banyant son cor de dulsura,
Com banya 'l cel ab son blau
L' ona amarga.
¡Cuánt trist deu ser per' la cega
De una mare carinyosa
Oir la veu,
Y sentir lo plant que rega,
Com pluja dè aygua de rosa
Lo front seu,
