Aquesta pàgina ha estat revisada.
Sols la lluna plateijada
De nevats vapors esqueixa
Lo cast vel,
Y sobr' ella una mirada
De tristesa caurer deixa
Desde 'l cel.
Sols lo pastor que de nit
Passa per prop de la creu
Solitaria,
Sobre la herbeta, afligit,
Per la cega resa á Deu
Sa plegaria.
¡Pobre cega! ella ab sa nau
Passà eixa mar de dolor
Sense guia,
Sens' veurer son color blau,
Pero probant s' amargor
Cada dia!
Passá.... pus pobres y richs
Fem tots sols una vegada
Eixa senda;
Pus plegam, tant grans com xichs,
Al arribar á possada
Nostra tenda.—
