Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/71

Mes no; no está vensut, pus es mes forta
T' ánima gran que ta funesta sort.
Yensut ton cor no está, pus dins d' ell porta
Lo escut sant de la fe, mes qu' ella fort.

¿Qué te importa que 'n mitj de un mar salobre
Esqueixe 'l vent las velas de ta nau?
Fiada en Deu, no temps que á l' ona se obre,
Y remas mes quant mes lo mar es brau.

¿Qué importa que prop teu esclate ayrada
La tempestat, si sota 'l sant mantell
De la esperansa 't creus mes resguardada
Que 'n son niu contra 'l cers ho está lo ausell?

¿Qué 't fa que dels afanys la nit obscura
Te sorprengue 'n mitat de ton camí,
Si al buscar en lo cel en t' amargura
Lo estel del nort, lo trobas sempre allí?

Benehít sia Deu, pus al llansarte,
Com náufraga en un mar sempre agitat,
Una ma te allargava hont agarrarte
Y 't treya á port tranquil y resguardat.

Benehít sia Deu que á tos peus feya
Caure' espuntats los tirs del fat cruël,
Deu que als lleons que fossen mansos deya
Y humils queyan als peus de Daniel.