recorts de lo que forem podrian contribuir no poch á lo que tal vegada havem de ser. No se cregue per açò que confia massa en sí mateix, ó que presum tenir en sas mans los cors dels que lo escoltan y possehir lo poder mágich de ferlos sentir lo que ell sent. No: açó ha estat concedit tant sols als trobadors, y ell, ho repeteix, no ho es. Ha prés á son cárrech lo recordar á sos compatricis llur passada grandesa, y desterrar la vergonyosa y criminal indiferencia ab que alguns miran lo que pertany á sa patria, perque ha vist que li bastavan sos escasos coneixements per sortir victoriós de son empenyo; puix ha conegut que no devia fer sino obrir lo llibre de nostra historia en sas páginas mes brillants y poéticas; sentarse en las verdosas y venerables ruinas del antich monument que presenciá los heróichs fets, qu' en aquella se descriuhen, y senyalar ab lo dit la una y lo altre, perque llegissen en élls los que tenian sèt de sentiments nobles y de palpitacions fortas.
Una idea en gran manera trista y desencantadora ha ocupat constantment al autor en la composició de las presents poesías. Cregué al empéndrer son treball que alguns de sos joves compatricis, entre los quals té la satisfacció de contarne no pochs que podrian cenyir dignament la gorra de vellut ab la englantina de plata, lo ajudarian en sa empresa, alternant llurs cantars armoniosos ab sos aspres versos, los tons encantats de llurs arpas ab los de sa gayta; mes per desgracia no ha succehit axí. Sol emprengué son camí y sol ha arrivat al fi de son viatge. Unicament han ressonat en sas aurellas tres veus de las quals sols una li era coneguda, que no ha tornat á oir mes, y que han servit per ferli mes sensible y dolorosa la soledat que lo rodejava.
Sab que li respondrán que los retrau de ferho la dificultat que experimentarian al voler versificar en una
Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/7
Aquesta pàgina ha estat validada.
