Aquesta pàgina ha estat revisada.
Jo vull... mes no: no 'm mires si devias
Del pudor esqueixar
Lo cast vel, pus llavors ¡ay! no tindrias
Ton cor ab que abrigar.
Si per' mirarme á mí de tas pestanyas
Borrar era precís
Eixos raigs de modestia ab los quals banyas
Ton amorós sonrís:
Si llavors no tinguesses, com tens ara,
Eix dulsissim esguart de ángel del cel,
Segueix de tas miradas sent avara.....
Jo vull que 'm semble quant te mir' la cara
Que m'estima una verge de Rafel.
Janer de 1854.
