Aquesta pàgina ha estat revisada.
Alsat, ó Barcelona,
De nou assentat del saber en l' ara;
Recobra ta corona,
Pus tens per ditxa encara
Un Soldat y una Verge per patrons;
Recorda ta grandesa,
Y ta gloria recorda ja eclipsada,
Y tornará, ó princesa,
La edat be fortunada
Dels Berguedans, dels Peres, dels Ramons.
Y com al sol aclama
Tot lo univers per rey de las estrellas
Perque ab sos raigs de flama
A tot l' exércit d' ellas
Dona foch y hermosura y resplandor,
Atónita axi y muda,
Sa reyna un jorn te aclamará la terra,
Y no perque vensuda
La tingues per la guerra,
Com la tenias en tos segles d' or;
Sino perque las onas
Tallant las tuas carenas,
Com talla l' peix los plateijats cristalls,
Anirán per las vilas
De tas riquesas plenas
Per tornar ricas d' estimats metalls.
