Te guarda l' cel tal volta per ton front:
Surt ja de t' apatia:
Mira que nostres fills, ab veu severa,
Preguntarante un dia:
«¿Qué has fet de ta senyera,
«Ahont son tos reys, tos capitans ahont son?
«¿Ahont son dels nostres avis
«Lo patri amor, la noble fortalesa?
«¿Ahont son los códichs sabis
«Ab que, quant principesa,
«Mes pobles conquistares que ab rigors?
«¿Qué has fet, segona Roma,
«De tos blassons, tos arsenals, tas fustas?
«¿Qué has fet de ton idioma,
«Tos jochs florals, tas justas,
«Las arpas y los cants dels trobadors? »
Y tu, ciutat gloriosa,
Com un soldat que mentre' enamorava
A sa nineta hermosa,
Y trobas li cantava
Li prengueren sa llansa y son escut,
Axis de rubor plena,
Tindrás que dir en mitj de t' amargura,
Mostrantlos la cadena
De ta esclavitud dura:
« Sols açó m'resta; lo altre ho he perdut!...»
Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/40
Aquesta pàgina ha estat revisada.
