Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/37

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Y en que com ella tenias
De ciutadans un senat,
Sense duxs que conspirassen
Pera esqueixar llurs gramallas,
Sense bravos que guardassen
Ab punyals ta llibertat.

Llavors del mar al alsarse
Alegre 'l sol te mirava,
Mes tras los monts al posarse
Te contempla ara ab tristor,
Veent que sols il-lumina
Una urna de recorts plena,
Y mitj perduda en l' arena
Ab sos raigs mes purs que l'or.

Ja no surtan las bermosas
A las góticas finestras
Per' contemplar, vergonyosas,
Al jove donsell galant,
Que pels forats las mirava
De la raixada visera,
Fent onejar sa senyera
Al passar per llur devant.

Ja la plassa, Barcelona,
Ahont celebravas tas festas,
Segles fa que no ressona
Dels reys de armas als clamors;