Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/324

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Que 'ls ángels sants guardarán
Ab llurs amplas alas d' or.

¡Quant dols desde la montanya
Es veurer als raigs del sol
Allá en l' horisont las vilas
Ab llurs cent campanars roigs,
Que sembla un remat de tendas
Que per' descansar un jorn
Plantá alli una caravana
Y que alsará al altre sol!

¡Quant dols passejar la vista
Per la vall y 'l pla llustrós,
Ahont com en rica catifa
Amagan llurs peus los monts;
Y seguirne de las boyras,
Que com un vel de vapors
Ja se apinyan, ja s' desplegan,
Lo llest y capritxós vol,
Mentres en lo cel dibuixan
Vilas, gegants, torreons,
Y archs de sant Martí brillants
Que 's desfan en pluja d' or!

¡Quant dols en fi de las selvas
Qir lo espantós rumor,
Y del torrents que s' esqueixan
La veu, y 'ls cants dels moxons,