Per mes qu' en sa armadura destrossada,
Y en son front ple de arrugas y feridas
Se vegés que ha probat altre vegada
Del serrahí lo acer?
¿Quin mártir sant al veurer las panteras,
Y 'ls estills, y segurs y fochs al veurer,
De la creu desertantne las banderas,
Del Senyor renegá,
Y á sos llabis portá la vianda impura,
Y tirá en lo encenser la impura aroma,
Y devant l' ara als falsos deus de Roma
Los genolls doblegá?
Pren de nou l' arpa, y al cantar tas trobas
No als homens miris, mira al cel, poeta,
Com mira al premi y no als perills lo atleta
Per quedar vencedor;
Y si 'ls fruyts no reculls que tu voldrias,
Canta y espera, pus no baix l' arada
Naix la llavor del pa que ha derramada
La ma del llaurador.
Cabanya, jo torno á tu
Com lo marí torna al port,
Ab las velas defiladas,
Sensa entena y sens' timó:
