Aquesta pàgina ha estat revisada.
Y al jovenet galant que ab ágil planta,
Penjada l' arpa atras que al vent gemega,
Baix lo daurat balcó d'ahont dorm sa nina
Sa troba á cantar va.
Y cantaré lo amor y sas dulsuras,
Y las fillas gentils de las montanyas,
Las del còs mes ayrós que una urna grega,
Mes que un pomet de flors;
Pas no sempre ressona en las alturas,
Ni baix sostres daurats, ni en castells gótichs;
Pus no desdenya las humils cabanyas
L' arpa dels trobadors.
Juriol de 1839.