Aquesta pàgina ha estat revisada.
¿Será cert, hermosa, visió de mos somnis,
Oh sol de mos dias, estel de mas nits,
Que quantas al home regala 'l cel rosas
Se sequen y esfullen del home entre 'ls dits?
¿Será cert, ma nina, que 'ls sols d’eixa vida,
—Los somnis poétichs, la gloria, lo amor,—
Tot more 'n la tomba, eix mar sense fondo,
Com mort baix las onas del jorn lo astre d'or?
¿Será que 'l cor nostre, com eixas floretas
Que se omplan de aromas al náixer lo sol,
Y ab ellas lo encensan mentre ell las alhaga,
Y al pondrers' las perdan en signe de dol,
