Aquesta pàgina ha estat revisada.
Passan corrent devant del mariner que canta
Sens' mirarlas fugí.
Y aquells jorns ja se han post com se pondrán molts altres,
Y vogarem sobr' ells, ja en calma, ja ab oratge,
Fins á trovar la mort,
Com marí que no sent, gronxantse 'n las onadas
Que cada una que mort escursa son viatge,
Lo empenya vers lo port.
Fins á trovar la mort, occident de la vida,
Crepúscol misteriós, per una part tot ombra,
Per altre part tot llum;
Alba de un jorn etern per lo esprit, llum divina;
Nit fosca per lo cos, que com no es mes que sombra
Se desvaneix com fum.
Valladolit, 1853.
