Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/300

Oh cor, dols instrument que trova sempre l'ánima
Trempat, ja en los de dol, ó ja en los de alegria,
Al to de sos cantars,
Plega per un moment las alas mitg gastadas
Buscant la ditxa, flor qu' en eix desert no 's cria,
Y 't diré mos pesars.

¡Ay! ¿No es cert, oh mon cor, que aqueixa ho¬
ra tan trista
Te parla sols de mort, de dupte, y cosa estranya,
Al escoltar sa veu,
Sens un alé de fret gelarte tela á tela,
Semblant al vent sutíl que ve de una montanya
Embossada en la neu?

¿No es sert que al mateix temps que 'l cel se
umpla de sombras,
Y se 'ns cubreix lo front de arrugas mes espessas,
¡Concert misteriós!
Com volan los vapors entorn las serras altas,
Sens que vola prop teu, ple de santas tristesas,
Un núvol vaporós?

Es que tu, com lo esprit, com lo jorn, en tal hora
Sentiu que 's pert un raig del jorn de la existencia
En lo horisont sens fí.
Es que, com lo astre rey, tenim nostres crepúscols
Que' nsroban los colors, que nsroban fins la essencia
De las flors del matí.