Aquesta pàgina ha estat validada.
Si tot quant mort en eixa vall obscura
Desde 'l pobre al monarca
Porta del dol la marca,
¿Perqué al morir del sol la llum mes pura
Pren lo mon sa mes bella vestidura?
Axi pensava jo, quant misteriosa
Ohí una veu que 'm deya:
«Mortal, si ton Deu feya
«La mort del sol tan esplendent y hermosa,
«Cel, terra y mar vestint de plata y rosa,
«Es que mirante en ella, Deu volia
«Grabar en ta memoria
«Que tot combat te gloria,
«Tot ocas orïent, tota nit dia:
«Qu' está un jorn sense fi tras t'agonia!»
Valladolit, janer de 1853.