Aquesta pàgina ha estat validada.
E gia la squilla s' ode di lontano
Che pare il giorno pianger che si muore.
Dante
¡Com es gran al morir lo astre del dia!
¡Qu' hermós quant á la terra
Desde l' adusta serra,
Amant, son bes postrer y dols envia;
Dols pero fret, com bes qu' es de agonia!
!Quant sa llum bella, que mirar no enuja,
S' estent, com pols de grana,
Per la blavenca plana,
O quant, obrintse en vano, hasta al cel puja
Banyant lo ample horisó en daurada pluja!
