Aquesta pàgina ha estat revisada.
Oh canta, amiga; y pus Deu te inspira,
Al chor dels ángels que son himne entona
Uneix ta veu,
Y canta sa justícia
Que castiga als inichs, que palmas dona
Al qui en ell creu.
Canta, y los homens richs en amarguras
Y en conorts pobres, de conort ansiosos
A tu vindrán,
Y l' ansia que 'ls devora
En tos célichs cantars melodiosos
Apagarán,
Com un jorn, mort de set, de Deu lo poble
Entorn la roca ahont de Moysés la vara
Obrí una font,
Ab tant afany bebia
Que en suor convertida l' aygua clara
Tornava 'l front.
Oh! canta, amiga: l' jorn de las borrascas,
Las nits de dol, las horas de tristesa
Han ja passat;
Ni tornarán, pus brilla
Per tu en lo cel ab tota sa bellesa
Lo arch matisat.
