Aquesta pàgina ha estat revisada.
Mes ¡ay! ¿lograren llur fí?
¿Aquell cor abans tot gel
Pel pobre cantor, se obrí
Perqu' en éll trobás son cel
Lo qui en éll son cel fingí?
Deu ho sab: jo dir tant sols
Podré que desde aquell dia
Cobraren llur perfum dols
Las flors, y llurs girasols
Y la perduda alegria;
Y que cada matinada
Ve del cantor la estimada
A escoltar, del matí estrella,
L' amorosa y tendra aubada
Que canta l' gayter per ella.
Valladolit, Novembre de 1852.
