Aquesta pàgina ha estat revisada.
¡Si al manco amada
Fos!... mes ¡ay! tu tal ditxa
Me la has robada.
Las flors.
Un poch de amor, hermosa,
Pel cor qui te ama:
Un poch de amor pel jove
Que 'l geni inflama;
Y tot quant las flors tenen,
Olors y fullas,
De llur gratitut tendra
Seran despullas!
Y ho foren desde aquell jorn,
Pus á una ordre de la rosa
Una papallona hermosa
Que, anant de las flors en torn,
Llurs cants oia joyosa,
Omplint de fullas y olors,
Y dels mes brillants joyells
Sas alas de gays colors,
Los derramá en los cabells
De la rival de las flors.
