Aquesta pàgina ha estat revisada.
Que tal volta fiu morir
En son cor somnis de amor
Y en sa boca un dols sospir,
Ple 'l pit de dolsa ternura
Y 'ls ulls de melancolia,
Al balcó llavors sortia
Dant enveja ab sa hermosura
A la hermosura del dia:
«En bona hora al sol, germanas,
Obrí l' cel son pabelló,
—Digué una flor,—pus galanas
Li fan la cort dos sultanas,
La nostre y la del balcó.»
«Y que com felis per ell
Ho sia per nostre amant:»>
Digué la rosa: y llansant
Un ¡ay! de son cor vermell,
Canta ab veu de flor eix cant.
La rosa.
Las flors y jo sa reyna,
Nina galana,
