Aquesta pàgina ha estat revisada.
Y 'l matí 'ns negue sas perlas,
Y fins lo sol sos patons,
Si per nostres cants no cobra
Sa ditxa nostre cantor,
Y s' alegria la rosa,
La sultana de las flors.»
II.
May la fresca matinada
Quant naix lo sol, son espós,
Havia mes perfumada
De olors, de cants mes banyada
Rebut son bes ardorós;
Ni 'l mar se havia vist may
Esmaltat ab tants joyells,
Ni 'l mont de tants richs mantells
Vestit, ni poblat lo espay
De tants papallons y aucells,
Com lo jorn en que la rosa,
Dels jardins modesta estrella,
Vingué ab las flors, amorosa,
A dar música á la bella
De la qu' está tant gelosa;
A la bella, que al sentir
Del bes del sol lo calor
