Aquesta pàgina ha estat revisada.
Las flors.
«¿Mes que podrem fer, ó reyna,
Contra 'ls miracles de amor?»
La rosa.
«Déma matí, tantost nade
La primera llum del jorn
Del mar en las onas blavas,
Y en los blanchs vapors dels monts,
Reunidas las flors totas
Dessota 'ls dorats balcons
De la que per nostre poeta
Es tota gel y rigor,
Li direm en una aubada
Rica en ternura y olors,
Lo amor pur que sent cada una
Pel qui 's consum en son foch;
Y qui sab si son cor de ángel,
Del amor nostre gelós,
Lo cor de qui tant l' adora
Coronará ab son amor.»
Las flors.
«Discret es ton plant, sultana,
Y que 'ns seque 'l vent de agost,
