Aquesta pàgina ha estat revisada.
Lo lliri, 'l clavell, la viola,
Lo gessamí y la passió.
¡Mes ay! que també á llur reyna
Trovaren plena de dol,
Distreta rebent y trista
Los besos de un papalló.
Las Flors.
«¿Perqué, inclinant llurs diademas
Devant sa corona d' or,
Tant trista está nostra reyna?
Deyan los embaixadors.
Que tens reys que t' enamoran
Ho provan los papallons;
Que tens mantells d'escarlata
Ho diu ton vestit luxôs;
Que cada jorn la rosada
Cubreix de perlas ton front,
Que prop del teu nostres calsers
No fan oló' ho sab totom.
Pus si te amants, si te galas,
Si té mes perlas y olors,
Perqué está trista la rosa,
La sultana de las flors?
Es cert que també nosaltres
Mustias estem de aflicció
Des que, com abans, no 'ns canta
Nostre cantor sas cansons;
