Aquesta pàgina ha estat revisada.
Pus vull cantar avuy en sentit cant
De un geni catalá la trista mort;
Mort que ha anegat mos ulls en amarch plant,
Mort que ha cobert de dol á tots los cors.
¡Pobre cantor!... ploraulo ab mí, ninetas,
Y al bon Jesus pregau per éll ab mí
Mentres sa patria com artista 'l plora,
Mentres sa mare 'l plora com á fill.....
¡Oh mort destructora y fera!
Perqué 't complaus en secar
Las flors bellas,
Y al cometa en eclipsar
Que arrastra mes cabellera
De centellas?
¿Perquè en borrar de son cel
La·estrella que mes l' ornava,
Com un sol;
Y en tallar l'ala, ¡cruël!
Al aucell que remontava
Mes son vol;
Y en volcar de sa carrossa
Al artista que sols glorias
Ambiciona,
