Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/267

Aquesta pàgina ha estat revisada.




TROBA.



Bella es la flor que creix modesta y sola
En lo desert que crema un sol ardent;
Bell en lo estiu es lo vapor que vola,
Com un vel blanch, debaix de un cel de argent;
Bell es lo sol quant naix en l' orient
Tenyint los monts y 'l cel d' or y viola,
Pero á vos mes que al sol ab s' aurëola
Bella os trovan mos ulls, mon cor os sent.

Dols en la nit es del aucell lo cant
Quant en son niu espera á la que adora;
Dols es del bosch al ferse fosch lo plant
Quant passa 'l vent per ell, com veu que plora;
Dolsa es la veu del riu que gemegant
Mitx entre flors ocult passa á tota hora;
Mes vostre cant es sobre tots, senyora,
Enamorat ó trist, dols ó brillant.

Purs en lo hivern son ¡ay! de las rosadas
Los cristallins cramells que cull la flor;
Pura es despres que 'l sol las ha besadas
De las flors dels jardins la fresca olor;