Aquesta pàgina ha estat revisada.
Qu' esta poch acostumat
A cantar devant de reynas
Y en artessonats palaus,
Y que aixi quant ab vos parle
Li podrá 'l valor faltar
O tremolarli la veu
Pus son cor trémol está.
No mirau, ¡ay! á sas rimas
Ni á son aspre so mirau,
Pero mirau á son cor
Qu' encara que humil es franch.
No porta l' arpa de plata
Ni gorra de grana al cap,
Mes en cambi tampoch crema,
Com altres, encens venals.
Calsa modestas sandálias,
Mes ad eixir de un palau,
No sacud, com ho fan altres
La pols que: allí s' hi ha posat ;
Y ha servit mes de una volta
Son mantell, sí be es de drap,
A las bellas de catifa,
Y á los pobrets de abrigall.
No ho olvidau, ma senyora,
Pus sols aixis disculpat
Queda de parlar ab vos
Qui parla ab tan aspres cants.
