Aquesta pàgina ha estat revisada.
A vos la modesta nina,
La del front blanch sonrosat,
La qui en lloch de cabells sedas
Pentinau ab blanca ma;
La qui en las platjas nasquereu
Hont lo argentat Llobregat
Perqu' en éll las ninas juguen
Passa ab las canyas jugant;
Permetau que aquest poeta,
Humil tant com vos sou gran,
Hont altres trobas posaren
Yinga la sua á deixar,
¡Mes ay! no olvidau, senyora,
