Angel del Senyor que guardas,
Junt ab sa santa Patrona
Sota rich desser de pedra
A la antiga Barcelona,
Plora també pus ja freda
Es de sos reys la corona,
Y don Joan que la portava
Entre 'ls reys morts ja reposa;
Pus en trist túmbol de marbre,
Hont, entre llaugeras boyras
D' encens y del fum que llensan
Millars de atxas olorosas,
Brillan en daurat mantell
Las temudas barras roijas,
Jau don Joan lo Cassador,
Mort perseguint una lloba
Mentre' en son palau plorava
Sa llarga ausencia sa esposa,
La que ara com una estatua
Al peu del trist túmbol plora,
Que vetllan barons y comptes
Los mes grans de la corona,
Fills d' héroes tots, qu' en lo escut
Portan escritas llurs glorias.
Per ço es tan gran lo dolor
De l' antiga Barcelona;
Per ço tocan las campanas,
Per ço ploran las matronas,
Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/263
Aquesta pàgina ha estat revisada.