Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/254

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Benehit qui 't fundá en eixa montanya
Per' dar alberch al home que aqui aporta,
Y colrada la pell, que 'l suor banya,
Y de pols blancas las sandálias porta;
Oh! ben hage qui t' fiu, de Deu cabanya,
Per' dar al trist que ve á trucá' á ta porta
A sos membres repós, á son front ombra
Y al cor llagat de un sant altar la sombra.

Vosaltres los qui lluny de aqueixa roca
Las tempestats correu á tota vela,
Plens de desmay y ab esperansa poca,
Pus no brilla en lo cel ninguna estela.
Los qui gastau ab alegria loca
En los festins del viurer la candela
Sens pensar que despres de consumida
Podeu trovar de dol una altra vida:

Vosaltres qu'en lo front ab ruga llarga
Escrit portau quant pesa una diadema,
Y sabeu de la vida qu' es amarga,
Y del ceptre sabeu que la ma crema;
Los qui rompereu lo elm y forta adarga
Per' defensar del mon lo neci emblema,
Y ni os queda una tenda hont reposarvos,
Ni un bossí de bandera ab que abrigarvos:

Los qui teniu de plors la cara plena,
Los del cor esqueixat per fletxa dura;