Aquesta pàgina ha estat validada.
Deixas de plorar ton dol
Al dar sos raigs en las matas?
Ell cantava: Hermosa flor,
Copa de encens matisada;
Si com tímit trobador
Canto sols en la tardor
Amagat en la enramada;
Es perque en la nit humida,
Quant dels vents y 'ls rius la veu
Está en la vall adormida,
Sol vola mon himne á Deu
Que l' home dormint olvida.
Y ella deya: Hermós aucell,
Lo de la veu armoniosa;
Si com nina vergonyosa
De fullas dins mon mantell
Sempre de nits me veus closa;
Es per' tenir mes perfum
Per' oferir al Criador
Quant, com rica copa d' or,
Me obro al despuntar la llum
Pera encensar al Senyor.
Setembre de 1840.
