Aquesta pàgina ha estat validada.
De la montanya en la falda
Ab veu de flor y de aucell,
La rosa y lo rossinyol
Parlavan axi baixet.
Ell cantava: Flor hermosa,
Vas de perfums y de mel,
Que com nina vergonyosa
Sempre que 't mir' te veig closa
De fullas dins lo cast vel;
¿Perque no obras ton botó,
Cor d'or de flor escarlata,
De là lluna al raigs de plata,
Y al sol l'obras que ab pató
De foch te afalaga y mata?
Ella deya: Aucellet d' or,
Que vens á plorar tos cants
En lo bosch, lluny dels humans,
Com lo modest trobador
Lluny dels picaments de mans;
¿Perqué digas, rossinyol,
Com un amant á qui 'l sol
Sorpren en sas serenatas,
