Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/231

Aquesta pàgina ha estat revisada.




SONETOS.





I.


 ¡Oh! sortiu per mos ulls en plors desfetas,
 Com fuig l' aygua sobrant de un vas de terra,
 Penas amargas que á mon cor feu guerra
 Y que per grans en ell veniu estretas.

 ¡Oh! versauvos en plors penas secretas,
 Si no voleu que 'l cor que 'l dol aferra
 Estalle prest, com cristallina gerra
 Quant fermenta 'l licor salta á miquetas.

 Plorau donchs, ó meus ulls, puix necesita
 Mon pit llagat y mústich per reviurer
 Banyarse 'n eix plant dols que 'ls mals ofega.

 Lo cor es com la flor que 'l sol marxita;
 Pus ni pot sens' rosadas la flor viurer,
 Ni revivarse 'l cor si ab plors no 's rega.