Aquesta pàgina ha estat revisada.
¡Oh! sortiu per mos ulls en plors desfetas,
Com fuig l' aygua sobrant de un vas de terra,
Penas amargas que á mon cor feu guerra
Y que per grans en ell veniu estretas.
¡Oh! versauvos en plors penas secretas,
Si no voleu que 'l cor que 'l dol aferra
Estalle prest, com cristallina gerra
Quant fermenta 'l licor salta á miquetas.
Plorau donchs, ó meus ulls, puix necesita
Mon pit llagat y mústich per reviurer
Banyarse 'n eix plant dols que 'ls mals ofega.
Lo cor es com la flor que 'l sol marxita;
Pus ni pot sens' rosadas la flor viurer,
Ni revivarse 'l cor si ab plors no 's rega.
