Aquesta pàgina ha estat revisada.
De amor deixá y de dol plens.
Y ara lo cor que anyorava
De la gloria 'ls raigs eterns,
No té 'n lo mon mes corona
Que una que lo amor li ha fet
Ab sos fochs, dels quals ell deya
Qu' eran raigs de fochs follets!
Valladolit, febrer de 1852.
