Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/221

Com lo moxó tal vegada
Al acudir á la veu
Del bech carinyós que 'l crida
Desde 'l jardí ahont está pres,
De la gávia de cristall
Contra lo mur transparent
Ve á pegar, y la mort trova
Hont trovar cregué son be!

Ell es que aquell cor encara
Jove y d'esperansa ple,
Ferit de mort caygué 'n terra,
Com garsa á qui un dart sorpren
En son vol, mentres que l' ángel,
Los ulls de amarch plant coberts
Y 'l front vestit de tristesa,
Postrat al peus del Etern,
Pel cor que gloria mundana
Buscava y caduchs llorers,
Demana al Rey de la gloria
Un poch de gloria del cel.

Y ara lo cor que somiava
Ab son nom d’ estrem á estrem
Umplir l'assombrada terra
Y cansar la veu del temps,
Viu tant sols en la memoria
De aquells cors que un jorn, cruël,
Per no retrassar sa marxa