Y mirarse en dos ulls negres,
Y veurer un pensament
De amor, sens' passar pels llavis
Pintarse en dos fronts ensemps;
Y en va li diu la poesía
Que hi ha en una nit d' estels,
Del sol en las postas tristas,
Y en lo mar mirall del cel,
Pus res d' eix mon lo enamora,
Y si fos del univers
Senyor, lo univers daria
Per un raig de gloria mes.
Ja alguns de aquells raigs dauravan
Sos llarchs y negres cabells,
Pus en mitat de sa senda
Volava aquell cor ardent,
Quant un jorn... ¡quant trist estava
Son ángel lo jorn aquell!
Cego á estrellarse venia
En un núvol transparent
Qu' en mitg del camí, traydora,
Habia la mort estés.
Tan sutíl lo núvol era
Que, com de blondas un vel,
Ni llum ni calor robava
De gloria al astre esplendent.
¡Qu' estrany que 'l cor, en sos somnis
Distret, s' estrellás en ell,
Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/220
Aquesta pàgina ha estat revisada.
