Aquesta pàgina ha estat revisada.
Al foch qu'en aquell cor crema,
Mes que no crema per ells,
Veurán consumir llurs dias
Plens de dol, de tristor plens!
«Angel, lo bon ángel, deya
Al dar son vagit primer
Lo cor que á la gloria marxa
Contra lo voler de Deu;
A la estrella que mes brilla
Portam pel camí mes dret,
Pus la llum de aquí es nit fosca
Devant la llum que allí veitg.
Angel, lo bon ángel, duhem
A la gloria, com lo tret
A clavarse 'n lo blanch vola
Portat del ayre en los plechs,
Encara que per' cenyirme
Lo cap de immortals llorers
De mon cor que. borrar tingues
Tot amorós sentiment:
Pus son del amor las llamas,
Com flamas de un foch follet,
Mentre 'l calor que al front donan
Las fullas del llorer vert
Es intens com lo del llamp,
Es com lo del sol etern.»
