Aquesta pàgina ha estat revisada.
Llavors ple de dol son ángel
Vehent qu' en son orgull foll
Escull aquell cor la senda
Per hont no 'l crida 'l Senyor:
—«Llibre est, esclama, y com llibre
Escullires la tua sort;
Mes ¡ay! vulla l' cel no troves
Llágrimas hont trovar goigs
Devias , y al buscar fama
Ni culles fama ni amors.»
Y estenent sas blancas alas,
Ab sos ulls blaus plens de plors
De la gloria envers la estrella
Mogué son vol magestuós.
Ay del cor que vá á la gloria
Y á qui 'l monarca del cel
Pera que amás fiu de flama,
Pera ser amat fiu bell!
Mes ¡ay dels que á son pas trove
Cors de ninas innocents,
Que arrastrats per sa hermosura,
Com pel mirall lo aucellet,
