Mes las onadas rebentan
Y á morir van en la platja,
Y las rocas mes se argentan
Quant mes fort es llur embat.
Pus si 'ls palmers y las rocas
Son forts contra l'vent y l' ona
¿L' home, que de rey blassona,
Mes qu' ellas forts no ha de ser?
¿Perque com llaugera espiga
Ha de doblegar la testa
L' home á la sort enemiga
Que á combatrel' ve primer?
¿No valem mes per ventura
Que los aucells y las rosas,
Que las boyras vaporosas
Y los monts de adustos fronts?
Pus si als aucells dona plomas
Deu y á las flors rica tinta,
Y als núvols d' or y argent pinta,
Y vesteix de vert los monts;
¿Serà possible que ’ns deixe
Sensa escut ab que abrigarnos,
Sensa una ancla en que apoyarnos
D' eixa mar contra 'ls embats?
¿Y com sent ell lo qui envia
Los mals, podem, ingrats, creurer
Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/204
Aquesta pàgina ha estat revisada.