Aquesta pàgina ha estat revisada.
Pus si un moment batallas, trist, ab l' ona;
Si 'l fat ab freda ma oprimeix ton pit;
Si de ton cap entorn llampega y trona,
Y vas errant perdut en negra, nit;
Prest tornará lo astre de or,
Y en ton front al reflectarse,
Saltará de goig ton cor
Y ton cap tornará á alsarse,
Com la pintada rosa
Se aixeca tras la pluja me llustrosa.
Es l'home en aquesta vida
Com lo palmer de ampla fulla
Que se alsa, com una agulla
De bronse en mitg del desert:
Lo toca 'l sol y lo abrasa;
Passa 'l best y lo doblega;
Ve un mar de arena y l' ofega
Y ell alsa sempre 'l front vert.
Rodan las onas furiosas,
Gom lleons ab crins de plata,
Sobre las rocas verdosas
De front brillant y pelat,