Mes torna prest lo astre d' or
Á dar al mon sa llum grata,
Y al sentarse vencedor
Entre núvols d' escarlata
Ab son resplandor dona
Blau al cel, vert al mont y argent á l' ona.
Oh tu mortal, lo qui en arrugas portas
Escrit en lo ample front ton fat cruël;
Tu que al mirar tas esperansas mortas
Duptas de tot, de tot y fins del cel.
Tu que insultas á Deu, flor de un sol dia,
Perqu' entela ton front un poch de pols;
Perque 'l pesar de una hora t' alegria
Mata en ton cor per un moment tant sols;
Alsa ton front, com alsa sa corona
De fullas l' arbre quant passat ha 'l vent,
Com aixeca la roca sobre l' ona
Son cap ahont l' ona rodolá un moment.
Ton front aixeca, y ab la ma posada
Sobre ton cor, com un aucell cobart,
Invoca á Deu y ta ánima inflamada
En son valor despreciará lo dart
