Aquesta pàgina ha estat revisada.
Son aymador guerreija,
Qu' es valorós
Y cenyeix elm de plata
Y esparons d' or.
De anyorament plorava,
Plorava molt.
Ab los plors que li queyan
Rega las flors.
Ja veu passar tres patjes
Vestits de dol,
Qu' en tres caballs cavalgan,
Plens de tristor.
Lo un porta la corassa,
Lo altre 'l pendó,
Lo altre lo escut de ferro
De son senyor.
« Per qui, gentil nineta,
Culliu eix pom? »
—«Jo 'l cullo, ¡ay! en memoria
De mos amors.»
—«Si 'l feu, trista, pel duenyo
D’ eix gamfanó,
Feulo sols de vïolas,
Qu' es flor de morts:
