Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/192

Aquesta pàgina ha estat revisada.

 ¡Y quánt deuhen de ser menos amargas
 Las llágrimas que cull un altre cor,
 Y las horas de afany quánt menos llargas
 Quant comparteix algú nostre dolor!

 Quánt menos grans los mals si algú suspira
 Al oir los suspirs qu' exhala un pit;
 Si quant, com una lira en altre lira,
 Trova eco en altre cor de un cor lo crit!

 Per ço, ó bell cor, com gran es ta hermosura,
 Quant sobre 'ls mals de Silvio't viu plorar,
 O bell cor, tinguí enveja á s'amargura,
 Pus coneguí aquell jorn com la ternura
 Pot las borrascas de un cor trist calmar.





 No sé, mon Deu, si en eixa vall penosa
 Tinch de anar flors ó espinas trepitjant;
 Si en rius me banyaré de aygua de rosa
 O apagaré ma set bebent mon plant;

 ¡Mes ay! si per' sufrir vingui á la terra,
 Si deuhen ser ma herencia los dolors,
 Y mon tránsit pel mon continua guerra,
 Y mos unichs cantars suspirs y plors;