Totas brindante ab sas flors,
Mes totas d' espinas plenas.
¡Ay, si mon cor no 't guiás,
De ton vestit d' inocencia!
Aucell meu, fes d' ell ton niu;
Fes d' ell ta petxina, ó perla.
Papalló avuy ab las rosas
Viurás en continuas festas;
Aucell demá t' semblarán
Tan tristas las flors vermellas!
Y es que haurá mudat ton cor
Mentres mon cor de mareta,
Sempre, aucell, será ton niu,
Serà ta petxina, ó perla.
Nina avuy, ab tas joguinas
Viurás, ma filla, contenta :
Demá las cansons de amor
Vindrán á escalar tas reixas.
¡Ay de tu si no vetllava
Prop teu mon cor de mareta!
Aucell meu, fes d'ell ton niu,
Fes d'ell ta petxina, ó perla.
Si es tan trist lo mon ahont ve,
Com hermós lo cel que deixa ;
Si allí ha sembrat cants de goigs
Per' cullir plors en la terra,
Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/184
Aquesta pàgina ha estat revisada.