Aquesta pàgina ha estat revisada.
Tant prompte brilla 'l jorn blau
Quant lo borra la nit negra:
Tot bell front avuy tan llis
Demá 'l ratllarán las penas.
Sols una casa no 's muda,
Y es lo cor de una mareta.
Aucell meu, fes d' ell ton niu;
Fes d' ell ta petxina, ó perla.
Prompte devant teu la vida
Obrirá, filla, sas sendas,