Ample l’front com las fillas de Grecia,
Del nort com las verjes daurats los cabells,
De romana l’ altiva figura,
Com reyna de Arábia morena y ardent;
Jo te admir', Catalunya la forta,
De amor y de gloria mon somni primer,
Y á tas plantas rendit eix poeta
Encara una volta sos cants te ofereix.
Ell ja sab que la ofrenda es molt pobre;
Que prop de ta gloria sa gloria no es res;
Pero sab que als humils may los tancan
Los reys llurs alcássars, llurs temples los dèus.
Ell ja sab que á ta orella distreta
Dels monts que t' rodejan ointne las veus,
Y dels pins que gemegan com onas,
Y l' bruyt de las ayguas, del vent los xiulets;
Que à ta orella distreta escoltantne
Del mar los sussurros ó ls’ crits imponents,
De aqueix mar que al besarte las plantas
Y deixa al marxarse de perlas un vel;
Que á ta orella hont ressonan encara,
Si bé esmortuintse los cants del vell temps,
Com ressonan perdentse per l' ayre
De veus que se allunyan los dolsos concerts;
Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/18
Aquesta pàgina ha estat revisada.