Aquesta pàgina ha estat revisada.
Blassoná son aureo escut;
La vila que un jorn cubria
Ab lo mantell de comptesa
Sas espatllas, y cenyia
Sa cabellera daurada
Ab corona d' or batut;
Es, ó Reyna, Barcelona,
La que postrada á tas plantas
Deposá un jorn sa corona,
Son escut y sas banderas,
Y sa llansa y sos blassons;
Barcelona es, ó Isabela,
Dels vells trobadors la vila,
La ciutat ahont aportaren
Un jorn las naus que ajuntaren
Sota un sol ceptre dos mons!
Ampara, Reyna amada,
Toca ab ton ceptre d' or la pobre vil·la
Que prop del mar sentada
Sembla una immensa quilla,
Que l' ona alborotada allí llansá;
Ab ton ceptre la toca,
Y entre despullas se alsará gloriosas,
Com se alsan de una roca
Ricas vilas hermosas
Si á tocarla ab sa vara un mágich vá.
